divendres, 26 de maig de 2017

XVIII Setmana Sense Fum (25 al 31 de maig)

Amb un dia de retard "postejo" aquesta entrada per informar-vos que Pediatria els Monjos també ens hi adherim a aquesta celebració. Des de pediatria ho fem, no només per ajudar a la salut dels fumadors, sinó perquè els nens i nenes s'ho mereixen molt i molt.

Amb l'esperança que de mica en mica, només quedin aquelles poques persones que gaudeixen de fumar i no ho volen deixar, perquè els plaers es poden controlar molt i molt i no ens fan esclaus, que és el que penso passa a la majoria de persones que em diuen... "tant de bo ho pogués deixar", o "és que és molt difícil" o, "ja ho he intentat i no m'he sortit".
Per totes les persones que volen ser lliures, aquest any la proposta és "Menys fumar i més caminar". Així doncs..... caminem plegats!

Com que sóc conscient que moooolts nens i nenes no es posaran malalts aquests dies, us poso al post uns dibuixos que poden pintar per tal d'ajudar-nos a guarnir la sala d'espera. Qui vulgui els podrà passar a buscar a la consulta (i pintar allà a fora mentre espera al meu habitual retard).













dissabte, 15 d’abril de 2017

El paper del pare a través de la literatura: pares d'ahir i avui

Carlos González en Vilafranca el 23 d'abril!!

Sóc una fan incondicional de Carlos González, com a pediatra, com a mare i com a persona.
En aquest cas, em va encantar sentir-lo fa 2 anys en un Congrés FEDALMA de lactància materna; "reivindicava" la importància del paper del pare, i trencava tòpics, que en el moment que ell te'ls fa veure, notes que són absurds.
Què és això que els pares no s'impliquen? Què és això que la masculinitat i la cura estan renyides? Pensem que això és una modernitat?
Res més lluny de la història costumista que ens arriba a través de la literatura. Si és que la cosa no podia ser més adient per a la Diada de Sant Jordi!

Ell fa un repàs a la literatura universal i trenca amb tòpics que s'imposen i ens fan no adonar de la sort que tenim, amb la major part de les nostres parelles.
Passa del tendre cunyat de Pip a "Grandes Esperanzas" de Dickens al pobre Gepetto de Pinotxo,
Quan vaig sentir aquesta conferència (i vaig coincidir amb l'Eva Casan, la vostra infermera) vam pensar: "quina pena que no hi siguin aquí els pares!!"
Doncs res, que vam pensar que si algun dia era possible, intentaríem que tots els pares de la comarca poguessin sentir com són d'importants!
L'oportunitat ha arribat de la mà de Pit Penedès- Grup de suport a la Lactància en Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos.

I el dia... serà aquest Sant Jordi!

Teniu més informació a l'Agenda Penedès-Cultura.

diumenge, 26 de març de 2017

Guia per a les mares que alleten.

Ahir vam tornar de Saragossa, del Congrès nacional de lactància materna de la IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l'Atenció al Naixement i la lactància), vam portar algunes coses interessants per a nosaltres, i una cosa interessant per a vosaltres.
Aquí us deixo, recent sortida del forn, la "Guia para las madres que amamantan",  del Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre lactancia materna; del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Servicio de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco OSTEBA; 2017. Guías de Práctica Clínica en el SNS.

La podeu llegir clicant aquí.

diumenge, 19 de març de 2017

EL PIT COM ANALGÈSIC DURANT LES VACUNES

Que el pit treu molts mals als infants és quelcom que totes les mares que hem alletat hem pogut experimentar alguna vegada. Per forta que hagi estat la caiguda, el nyanyo o la rascada... és posar-se al pit i sembla un miracle el ràpid que marxa tot.
A la consulta ho hem pogut experimentar molts cops, però sense més evidència de les nostres (i vostres) impressions.
En 2016 s'ha publicat una revisió Cochrane (DOI: 10.1002/14651858.CD011248.pub2)  que pretenia comprovar si la lactància materna, comparada amb administrar solucions amb glucosa, reduïa el dolor en lactants petits (menys de 6 mesos) en administrar vacunes.
Van revisar 10 estudis amb més de 1000 bebès entre 1 i 12 mesos, i van trobar que donar el pit abans i durant el procediment dolorós reduïa el plor en 38 segons respecte donar les altres substàncies ensucrades.
Podem dir que el que fins ara era una intuïció, ara és una evidència.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

SETMANA MUNDIAL DE LA LACTÀNCIA MATERNA AMB PIT PENEDÈS

Com cada any, la setmana 41 de l'any se celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna a molts paísos d'Europa (a la resta del món és la primera d'agost, però és clar, aquí tothom estaria de vacances i per a la celebració no hi hauria ningú).
La World Alliance Breastfeeding Action (WABA), decideix sobre quin tema versarà la celebració de la SMLM cada any.
Aquest any (penseu que el tema surt publicat entre desembre i gener), després de l'Assemblea de les Nacions Unides al setembre de 2015 i l'elaboració del seu informe sobre sostenibilitat i salut per a tothom per al 2030, la WABA ha volgut col·laborar i demostrar com l'alletament contribuieix als 17 objectius per a un desenvolupament sostenible de l'esmentat informe.

Per 8è any consecutiu, podeu participar de la festa amb el grup de suport Pit Penedès.


diumenge, 25 de setembre de 2016

SÓN SEMPRE NECESSÀRIES LES RADIOGRAFIES DE CRANI EN NENS PETITS QUE HAN PATIT UN TRAUMATISME?

Aquest és un tema que em van ensenyar fa molts anys allà a l'hospital on em vaig formar com a pediatra. Ara fa uns dies em va arribar pel twitter  (des del canal salut del gencat) informació d'aquest problema concret i, revisant-ho, veig que les coses realment no han canviat gaire.
Com a pares, els traumatismes cranials són una cosa molt freqüent i que ens genera gran angoixa. Es diu que són entre el 3-5% de les consultes que atenem a l'ambulatori, i que en un 90% dels casos són banals.
Ja veieu que els nens es donen molts cops, i que quasi mai són importants.
Si consulteu al metge, de vegades us faran una radiografia de crani i de vegades no. Es deia de fer en traumatismes en menors de 2 anys inclús en traumatismes de poc impacte. Però les darreres revisions diuen que la radiografia de crani rarament aporta dades importants.
Així que, el que realment importa és la clínica (els símptomes) i el mecanisme de l'impacte, i no es recomana la realització rutinària de Rx de crani en menors de 2 anys.
Tot això és per tal que entengueu per què poden no demanar-vos la Rx, perquè estan seguint l'evidència científica.


Però què és el més important a saber com a pares/mares? Quines coses hem de vigilar després d'un traumatisme cranial?
Tan si hem anat al metge, com si no:

  1. Hem de tenir el nen/a en observació les primeres 24 hores
  2. No donarem de menjar just després del cop, perquè poden vomitar després de fer-se un fart de plorar pel dolor, de l'ensurt i la nostra angoixa, així que si demana menjar, primer donarem líquid poc a poc i, si tolera,  sòlid. Si malgrat això el nen vomita, anirem al metge.
  3. Anirem a URGÈNCIES si apareix qualsevol dels següents signes o símptomes:
    • somnolència excessiva, dificultat per despertar
    • confusió, desorientació
    • mal de cap
    • pèrdua de consciència
    • convulsions
    • debilitat o adormiment d'alguna extremitat
    • alteracions en la visió, en la mida de les pupil·les
    • sagnat per oídes o nas
Si el cop és al matí, la cosa de l'observació és prou senzilla. Però si és cap al vespres... la cosa es torna una mica més complicada, perquè lògicament l'infant ha de dormir; així que el que es recomana és comprovar cada 2 horetes que la seva reacció quan el toquem és normal (es mou, té una respiració normal, inclús s'emprenya per molestar-lo, els lactantets demanen pit igual a la nit...).

Lola, aquest post te'l dedico a tu i a ta mare, que per tan petita com ets ja li has donat un parell d'ensurts i li he hagut d'enviar aquests consells per whatsap!!!





dilluns, 19 de setembre de 2016

Setmana de la mobilitat sostenible i segura 2016

Tinc la sort de treballar en un municipi on ja fa dies que veig al taulell de l'ambulatori la seva participació en la SMSS 2016.
Curiosament, vaig veure el tríptic mentre aparcava la bici, i és que des que m'he reincorporat a la feina, el dia 5 de setembre, que vinc pedalant.
Sanitàriament parlant, m'encanta la campanya, perquè un dels reptes a la consulta és el control del sobrepès infantil, i una de les coses més econòmiques que hi ha és deixar de fer servir el cotxe tant com sigui posible.
Com a mare, m'encanta aquesta campanya, perquè em dóna una valuosa eina quan els meus fills es queixen de per què són quasi els únics que van caminant a l'escola. Així veuen que no som els únics tronats.
Com a ciutadana del món, m'encanta aquesta campanya perquè ens recorda com d'important és cuidar, cuidar-nos, cuidar-los...

Felicitats a tots els participants de la pedalada de diumenge als Monjos!!

Aquest any, el lema de la European mobility week és "Mobilitat intel·ligent, economia potent". Els seus objectius són:

  1. Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle, promovent la cura de la qualitat devl'aire, la prevenció d'accidents i el consum racional del recursos energètics.
  2. Sensibilitzar els ciutadans sobre l'impacte ambiental del transport, essent conscient de les possibles alternatives: peu, bici, tansport públic, vehicles elèctrics.
  3. Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la seva ciutat en un entron saludable i relaxat.
  4. I el punt més important en aquest blog, reflexionar sobre l'afectació sobre la nostra salut del transport motoritzat: com a contamiant (amb afectació respiratòria), com a potenciador del sedentarisme (amb afectació global: cardiovascular, respiratori, neurològic, psicològic).

Aquest any m'he proposat fer un any de mobilitat intel·ligent i sostenible. L'economia potent va sense proposar-t'ho (fa 15 dies que no poso benzina).
M'acompanyeu?